dimecres, 12 de juny de 2013

Fer "fitxes" a la llar d'infants?



Els canvis metodològics en l’àmbit escolar són llargs, moltes vegades difícils i sovint costosos quan cal negociar i justificar amb els companys les noves propostes, les diferents maneres de fer i els canvis que es volen introduir.

Sovint són difícils perquè canviar el tipus d’intervencions que fem a l’aula, canviar la manera d’acostar-nos a un infant i fer-li propostes que li permetin créixer passa per tenir una determinada concepció de com aprèn un infant, com és capaç d’arribar a entendre el món, d’assimilar la naturalesa dels objectes, de comprovar-ne els seus efectes, de desenvolupar-se i créixer.

Realitzar aquests canvis en la forma de treballar ha de ser fruit de canvis en les pròpies creences i d’acceptar que, potser, aquella manera com hem treballat durant molt de temps és susceptible de millora.

Durant molts anys s’ha pensat que els infants aprenien perquè tenien al costat un adult que els ensenyava i que ells, els infants, havien d’assimilar tot allò que aquest li explicava, deia o proporcionava. Era a partir d’això que podien aprendre.

Però aquest temps ja ha passat, avui dia s’entén de forma majoritària que els infants aprenen quan tenen al seu voltant adults que els proporcionen afecte i seguretat i quan se’ls proporcionen els materials adequats per tal que ells realitzin el seu coneixement del món, quan se’ls fan preguntes o propostes interessants i quan són ells mateixos els protagonistes del propi aprenentatge tot generant hipòtesis, tenint la possibilitat de comprovar-les i permetent també l’experimentació de sentiments d’autoeficàcia.

Aleshores, com és que encara hi ha llars d’infants o escoles bressols que segueixen fent fitxes, quan ni la legislació vigent ni la concepció pedagògica actual sobre l’aprenentatge al 0-3 ho recomanen?Considerem que hi ha dos aspectes principals:
    • El primer, que els professionals del 0-3 encara no han fet pròpia la reflexió sobre com aprenen els infants i el fet que la inèrcia de com es treballava a les llars d’infants es perpetua.
    • El segon és que alguns centres encara no troben una forma alternativa de mostrar a les famílies la qualitat de la seva tasca, d’explicar què fan o com ho fan. Els falten els medis necessaris per organitzar una documentació pedagògica de qualitat que permeti a professionals i famílies entendre l’abast i la importància de moltes de les activitats que es duen a terme a la llar d’infants en les quals no intervé el treball sobre el paper, com ara la psicomotricitat, la descoberta, la concentració en les pròpies accions, el joc simbòlic, la realització amb autonomia d’activitats de la vida quotidiana, la incorporació en el seu cercle de més companys....
Se’ns acudeixen uns quants motius pels quals els infants no haurien de fer fitxes a les llars d’infants.

    • Perquè no és necessari que els infants més menuts reprodueixen allò que hauran de fer durant molts anys de la seva vida: estar asseguts a una cadira moltes hores al dia.
    • El fet de fer fitxes obeeix a un desig d’igualar aquest cicle educatiu a altres cicles o etapes superiors, com si d’aquesta manera l’atenció que s’ofereix fos de major qualitat.
    • No té en compte els principis bàsics de la LEC per aquesta etapa ni el Decret 101/2010 que la desenvolupa, on queda clar que cal partir de la curiositat de l’infant.
    • No té en compte els processos de maduració neurològica de l’ésser humà que determinen que la maduració nerviosa del tòrax es produeix des de la part més interna (columna) a la més externa (mans). Atenent a aquest procés de desenvolupament, demanar tasques que precisin exercir la motricitat fina no estaria d'acord amb les possibilitats motrius d'un infant menor de 3 anys.
    • Demanar als infants que estiguin molta estona asseguts impedeix un adequat desenvolupament motriu.
    • No té en compte els descobriments neurocientífics que demostren que l’infant aprèn manipulant.
    • No té en compte l’assoliment de les capacitats, aquestes habilitats o fites de desenvolupament que permeten identificar-nos com a persones i que han de ser el referent durant tota l’educació infantil.
    • Difícilment fer fitxes permet col·laborar en el desenvolupament global de l’infant, quan aquesta hauria de ser la nostra prioritat.

A Pinterest hem trobat interessants idees de com una adequada distribució i tria dels materials pot potenciar el desenvolupament dels infants

1 comentari:

  1. Maite,
    m'ha semblat un tema molt interessant.
    El comparteixo en el facebook de Fer de Mestres.
    Gràcies!
    Carme

    ResponElimina

Gràcies per la teva aportació.
En breu serà publicada