dimarts, 23 de setembre de 2014

Disseny universal de l'aprenenatge

Cada persona té els seus propis interessos, gustos, habilitats i necessitats. També els infants més petits. Tots som únics i diferents


És per això que no podem pretendre que a tots els infants els serveixi el mateix material poc versàtil, la mateixa proposta d’activitat tancada, un disseny de l’espai que ofereixi reduïdes possibilitats de joc o una relació interpersonal amb adults buida de matisos. Aquests escenaris difícilment seran motor de coneixement personal i de desenvolupament de tots els infants.


Quan  plantegem una única manera de presentar el material, d’adreçar-nos als alumnes, un tipus de material o una única organització d’aula, segurament estarem donant oportunitats per a l’aprenentatge a molts infants, però estem negant aquestes oportunitats a molts altres.


Aquest és el primer principi del disseny universal de l‘aprenentatge que Carmen Alba Pastor descriu en aquest article


En la base de la Educación para Todos está el reconocimiento de las diferencias entre los estudiantes en su forma de aprender, en su forma de percibir y procesar la información, de relacionarse con la información y el entorno, en sus intereses y preferencias, sentimientos, habilidades sociales, etc. Este reconocimiento exige que los contextos educativos se planteen la necesidad de crear espacios en los que todos los alumnos y alumnas tengan la oportunidad de aprender, desde sus posibilidades y limitaciones, desde sus preferencias y dificultades”.  


El disseny universal de l‘aprenentatge és un conjunt de principis adreçats a proporcionar a tots els infants oportunitat per aprendre i desenvolupar les seves capacitats.


Principis del Disseny universal de l’aprenentatge (DUA)

El  DUA es basa en investigacions sobre el cervell. La tecnologia permet veure quines parts del cervell s’activen quan es desenvolupen processos d’aprenentatge. S’han identificat tres xarxes relacionades i que intervenen en el procés d’aprenenatge: la xarxa de reconeixement  (què s’aprèn), la xarxa estratègica (com s’aprèn) i la xarxa afectiva (què fa que vulguem aprendre) (Rose & Meyer, 2002)


XARXES DE RECONEIXEMENT-QUÈ APRENEM
-Presentar la informació de diferents maneres - Oferir els continguts a través de diferents canals sensorials i de diferents mitjans. Els infants han de poder tenir accés a allò que els proporciona informació, que en el cas dels més petits, es tracta dels objectes, les situacions, els materials, els espais... Els infants han de tenir accés a la informació que els és rellevant i deixar que interaccionin amb ella segons les seves capacitats i preferències.

XARXES ESTRATÈGIQUES-COM APRENEM
-Possibilitar diferents formes d’expressió - Els infants han de fer coses amb la informació que els arriba per poder aprendre, cal oferir-los diferents maneres d’operar i oportunitats per a l’acció, la manipulació, l’experimentació i la vivenciació.

XARXES AFECTIVES- PER QUÈ APRENEM
-Estimular l’interès i la motivació per l’aprenentatge - Cada infant és també diferent en la forma com se sent motivat per aprendre. Cal oferir diferents estratègies per fomentar l’interès i la motivació.

DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA EN EL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓ INFANTIL

Fruit d’aquesta descripció del DUA i dels exemples que es donen per a l’ensenyament primari,  mestres i educadores d’educació infantil, en diferents sessions de formació, han aportat el seu coneixement tot interpretant de quina manera podem seguir les indicacions del disseny universal de l’aprenentatge en el primer cicle d’educació infantil. Aquest és el resum de les seves aportacions:







Per bé que es tracta d’aspectes que habitualment es tenen en consideració en treballar amb infants del primer cicle d’educació infantil, és bo reconèixer-nos en aquestes pràctiques i valorar l’aportació que estem fent a l’equitat en l’educació dels infants..




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva aportació.
En breu serà publicada