Fa pocs dies que el Departament d’ensenyament ha publicat un nou document adreçat a l’educació infantil, es tracta de les orientacions per a l’avaluació al cicle 0-3.
Parlar d’avaluació al cicle 0-3 pot semblar, d’entrada, una mica agosarat, però si ens endinsem en les seves pàgines trobem la raó de ser de la pràctica avaluativa en aquest cicle
Obeeix a la necessitat de realitzar un anàlisi continu de la nostra tasca per tal de comprovar com ho fem, si l’organització, les propostes, els materials i els espais que oferim als infants contribueixen al seu desenvolupament o justament li suposen un entrebanc.
Si de debò pensem que l’estada d’un infant a l’escola bressol o llar d’infants té un potencial altament educatiu, aleshores hem de ser valents i revisar què fem, quines actuacions són adequades i quines pràctiques són coherents amb el nostre concepte d’infant.
L’anàlisi de les nostres actuacions i decisions és la manera més efectiva per poder-les anar transformant i adequant als interessos dels infants.
Però dèiem abans de ser valents, i aquest ser valents passa per animar-nos a qüestionar-ho tot, no donar-ho tot per bo només perquè sempre s’ha fet i atrevir-nos a qüestionar si aquella “rua de Carnestoltes” de tota la vida, si aquella rotllana amb els infants que sempre s’ha fet, si aquell canvi de bolquers que totes realitzem de forma força automatitzada … es la millor manera d’aconseguir que els infants vagin creixent portant al màxim el seu potencial.
En seguim parlant!
