dilluns, 11 de gener de 2016

5 motius per no dir sempre "molt bé"


De ben segur que si esteu en una llar d’infants, una de les expressions que més sentireu és: Molt bé!!! Pronunciada, evidentment, pels adults de l’escola amb el convenciment que el reforç positiu és el millor que podem oferir als infants.

Sense dubtar de la importància de donar suport, estimar els infants i fer que se sentin bé amb allò que fan, hem pensat mai quines conseqüències pot tenir en els nostres infants el fet de respondre o acompanyar sempre les seves accions amb aquest reforç positiu? Segons ens explica Alfie Khon en aquest article, els elogis constants presenten inconvenients i no són bons perquè:

  • Suposen una manera de manipular els infants. Quan diem aquest “molt bé!!” ho fem davant una situació que és realment bona i adequada pels infants o bé perquè ens interessa a nosaltres i la volem reforçar? Utilitzem l’elogi com una manera d’aconseguir que els infants acompleixin els nostres desitjos? Aquesta situació no facilita la reflexió i sí fa que els infants es facin dependents de la nostra aprovació.
  • Estem creant persones addictes als elogis. Tot i que en moltes ocasions estem realment satisfets amb allò que fa l’infant, hem de saber distingir si estem augmentant l’autoestima de l’infant (que és el que segurament pretenem) o bé, incrementant la seva dependència cap a les valoracions de l’adult i, amb això, rebaixant la seguretat en sí mateix.
  • Li robem a l’infant el plaer de sentir-se genuïnament orgullós per allò que fa i aconsegueix. D’aquesta manera, els infants són jutjats i avaluats constantment  i canvien l’orgull personal i la satisfacció pels reptes aconseguits, per la recerca de l’aprovació de l’adult.
  • Poden perdre l’interès. Si l’infant fa les coses per obtenir la nostra aprovació, és molt possible que quan no tinguem posada la mirada en allò que fa deixi de fer-les. En aquest cas, el motor de la seva activitat no és intrínseca sinó que és la nostra aprovació. Els infants han d’aprendre a endreçar, a tenir curiositat o a ajudar als altres pel plaer de fer-ho i per les satisfaccions personals que això els aporta, no només per complaure’ls.
  • Redueix l’eficàcia. Quan busquem l’elogi o el “molt bé!” com a motor de l’activitat, aquesta situació pot fer que les ganes per assumir nous reptes disminueixi davant la incertesa de no obtenir l’elogi esperat

En el seu article, l’Alfie Khon diu que el que necessiten els infants és el nostre suport incondicional no l’elogi constant pel que fan. L’elogi és condicional, està supeditat a allò que es fa i l’infant precisa saber que el nostre amor i suport és incondicional, que hi serà sempre, no només quan faci coses que ens satisfan. L’elogi constant esdevé una drecera que utilitza l’adult per manipular l’infant amb recompenses enlloc d’ajudar-lo explicant-li la conveniència d’actuar d’una determinada manera tot desenvolupant habilitats i valors.

L’Alfie Khon  ens proposa tres alternatives a l’elogi constant:

  1. No dir res - Si partim de que actuar correctament, estar content, participar en les activitats…, és “normal”, no cal dir res. No és necessari reforçar aquests comportaments.
  2. Explicar allò que es veu  o el que ha passat. “Has pogut portar totes les joguines” o “Mira que content està en Joan per la joguina que li has deixat”. Fem descripcions de les coses que veiem i no emetem judicis
  3. Preguntar. Cercar, saber què fa l’infant, què li interessa, què es proposa, mostrar interès… reforça més que els elogis.


L’autor acaba dient que no és que tots els elogis siguin perjudicials, sinó que el que cal és considerar els motius que ens porten a dir-los i valorar els efectes que tenen en els infants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la teva aportació.
En breu serà publicada