A les escoles bressol, igual que a tots els centres educatius, no hi ha infants corrents i infants especials, hi ha únicament infants, sense cap mena d’adjectiu, infants amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament). (Pujolàs, 2006)
Les escoles bressol han estat sempre escoles inclusives. Cada dificultat que els seus professionals han trobat en el creixement i desenvolupament dels infants que acullen, els ha animat a investigar, a conèixer, a trobar respostes i a buscar solucions. Parlar d'inclusió no és només parlar de buscar solucions, és sobretot parlar de respecte. Respecte per cada un dels infants que són a les escoles, per la seva procedència, estructura familiar, procés de desenvolupament, habilitats…
Com podem entendre la inclusió en el primer cicle d’educació infantil?
Per inclusió es pot entendre oferir diverses modalitats de serveis que permetin a les famílies tenir l’oportunitat de compartir neguits, tant si han precisat o no l’escolarització del seu fill o filla. Són espais familiars o serveis d’atenció a disposició de les famílies amb infants petits, que ofereixen suport a la seva educació i permeten moltes oportunitats per compartir dubtes i intercanviar experiències amb iguals i amb educadors.
També es pot entendre com donar resposta a les famílies que per conciliar la seva vida laboral amb la familiar, volen que els seus fills assisteixin a l’escola unes poques hores i no les quatre o sis que resten la majoria dels infants.
Inclusió és també el resultat de com tenim cura dels petits detalls de cada dia: la barana que els és necessària als infants que comencen a posar-se de peu i que els pot oferir seguretat; els espais de tranquil·litat i repòs que han de ser presents a cada escola perquè l’infant, amb la major autonomia possible, pugui anar a descansar-hi quan li és necessari; la disposició acurada dels materials de joc que convida els infants a apropar-se i a interactuar; la presència atenta i la mirada apreciativa dels educadors que permet als infants explorar l’entorn i interactuar-hi perquè els fa sentir-se segurs i competents.
Inclusió és, sense cap mena de dubte, oferir propostes prou àmplies o diferenciades als infants on cadascun d’ells pugui seguir el fil del seu pensament, pugui jugar, pintar, parlar, descobrir, investigar… sense la necessitat de fer-ho al compàs amb els seus companys i sentint-se bé per sentir-se acceptat tal com és.
Finalment, ser una escola bressol inclusiva és acceptar les dificultats, la malaltia, els trastorns sensorials o de desenvolupament… com una situació que s’acull amb absoluta naturalitat. Tenint present que els recursos que oferim a aquests infants són recursos per a tots i potenciar que en faci més ús qui més els necessita.
Per proporcionar un millor desenvolupament a tots els infants, cal oferir un entorn habitual i quotidià en el que l’infant trobi la llibertat d’afegir-se a les propostes per a tots, però també amb l’atenta mirada de l’educador que li dóna un suport quan li és necessari: una mà que ajuda, un lloc diferent per descansar, més espai per desplaçar-se pel terra, una cadira adaptada, un espai multisensorial, més suport a l’hora de menjar…
Ser una escola bressol inclusiva passa per respectar, en la mesura de les possibilitats de cada centre, les diferents creences de les famílies i donar-hi suport: confessions religioses, dietes, estructures familiars...
Actualment, l’adjectiu inclusiu ja es dóna per sobreentès quan es parla de qualsevol centre educatiu, i evidentment les escoles bressol hi estan incloses. Hem de pensar, simplement, en escoles bressol on tots els nens i nenes poden desenvolupar les seves capacitats al costat d’uns adults que els mostren respecte, els acompanyen i els encoratgen a aprendre i a desenvolupar-se.
