Matemàtiques intuïtives al 0-3

Presentació de la ponència del Dr. Àngel Alsina a la IV jornada de llars d'infants del Departament d'Educació

Les Matemàtiques Intuïtives... by on Scribd

Com fomenten el desenvolupament de les capacitats dels infants

Què podem fer els educadors per acompanyar el desenvolupament de les capacitats dels infants?
En aquesta presentació es fan algunes preguntes per ajudar els equips educatius a trobar la resposta adequada

Escoles bressol inclusives

A les escoles bressol, igual que a tots els centres educatius, no hi ha infants corrents i infants especials, hi ha únicament infants, sense cap mena d’adjectiu, infants amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament). (Pujolàs, 2006)

Les escoles bressol han estat sempre escoles inclusives. Cada dificultat que els seus professionals han trobat en el creixement i desenvolupament dels infants que acullen, els ha animat a investigar, a conèixer, a trobar respostes i a buscar solucions. Parlar d'inclusió no és només parlar de buscar solucions, és sobretot parlar de respecte. Respecte per cada un dels infants que són a les escoles, per la seva procedència, estructura familiar, procés de desenvolupament, habilitats…

Com podem entendre la inclusió en el primer cicle d’educació infantil?

Per inclusió es pot entendre oferir diverses modalitats de serveis que permetin a les famílies tenir l’oportunitat de compartir neguits, tant si han precisat o no l’escolarització del seu fill o filla. Són espais familiars o serveis d’atenció a disposició de les famílies amb infants petits, que ofereixen suport a la seva educació i permeten moltes oportunitats per compartir dubtes i intercanviar experiències amb iguals i amb educadors.

També es pot entendre com donar resposta a les famílies que per conciliar la seva vida laboral amb la familiar, volen que els seus fills assisteixin a l’escola unes poques hores i no les quatre o sis que resten la majoria dels infants.

Inclusió és també el resultat de com tenim cura dels petits detalls de cada dia: la barana que els és necessària als infants que comencen a posar-se de peu i que els pot oferir seguretat; els espais de tranquil·litat i repòs que han de ser presents a cada escola perquè l’infant, amb la major autonomia possible, pugui anar a descansar-hi quan li és necessari; la disposició acurada dels materials de joc que convida els infants a apropar-se i a interactuar; la presència atenta i la mirada apreciativa dels educadors que permet als infants explorar l’entorn i interactuar-hi perquè els fa sentir-se segurs i competents.

Inclusió és, sense cap mena de dubte, oferir propostes prou àmplies o diferenciades als infants on cadascun d’ells pugui seguir el fil del seu pensament, pugui jugar, pintar, parlar, descobrir, investigar… sense la necessitat de fer-ho al compàs amb els seus companys i sentint-se bé per sentir-se acceptat tal com és.

Finalment, ser una escola bressol inclusiva és acceptar les dificultats, la malaltia, els trastorns sensorials o de desenvolupament… com una situació que s’acull amb absoluta naturalitat. Tenint present que els recursos que oferim a aquests infants  són recursos per a tots i potenciar que en faci més ús qui més els necessita.

Per proporcionar un millor desenvolupament a tots els infants, cal oferir un entorn habitual i quotidià en el que l’infant trobi la llibertat d’afegir-se a les propostes per a tots, però també amb l’atenta mirada de l’educador que li dóna un suport quan li és necessari: una mà que ajuda, un lloc diferent per descansar, més espai per desplaçar-se pel terra, una cadira adaptada, un espai multisensorial, més suport a l’hora de menjar…

Ser una escola bressol inclusiva passa per respectar, en la mesura de les possibilitats de cada centre, les diferents creences de les famílies i donar-hi suport: confessions religioses, dietes, estructures familiars...

Actualment, l’adjectiu inclusiu ja es dóna per sobreentès quan es parla de qualsevol centre educatiu, i evidentment les escoles bressol hi estan incloses. Hem de pensar, simplement, en escoles bressol on tots els nens i nenes poden desenvolupar les seves capacitats al costat d’uns adults que els mostren respecte, els acompanyen i els encoratgen a aprendre i a desenvolupar-se.

Model educatiu Lóczy-Pikler

El model educatiu de Pikler és un referent indiscutible en el primer cicle d'educació infantil, és una manera d'entendre la infància i de relacionar-s'hi que tot educador hauria de conèixer.

Si encara no heu tingut ocasió d'apropar-vos al seu pensament us recomano la lectura d'aquest número de la revista RELADEI. Aquesta revista, amb la seva política d'accés obert preveu l'accés lliure als seus continguts com la millor manera de generar nou coneixement en l'educació infantil

Si ja coneixeu aquest model educatiu, segur que us agradarà fer un repàs pels articles que han escrit professionals d'arreu.

Bones lectures!

El descans dels infants

L'equip educatiu de la llar L'Estel Blau de L'Hospitalet de Llobregat ha reflexionat i ha prés decisions al voltant de l'estona de descans dels més petits. Avui us portem aquest procés escrit de la seva mà i els hi agraïm sincerament que l'hagin volgut compartir

El descans dels nadons
El projecte del son/descans a les estances de nadons va néixer a partir de les inquietuds de l’equip sobre el moment d’acompanyar els infants a dormir i el de despertar-se. Partim de la idea que el descans, a la nostra llar, és un dels moments de vital importància, com també ho són: l’alimentació, la higiene o el moviment. Tots aquests han estat qüestionats i parlats en el claustre i per nivells, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament global dels infants, la seva autonomia i la seva llibertat. 

Observem i prenem decisions
L'equip de nadons, des del començament, vam observar que, acompanyant els infants en el seu descans i en el seu despertar amb un contacte físic suau i tendre, i respectant-ne sempre les posicions, aconseguíem que visquessin aquest moment de manera positiva i relaxada. Tanmateix, ens vam adonar que el bressol no era l’espai més adequat per acompanyar els infants en aquesta separació, braços - bressol. De la mateixa manera, quan es despertaven, si no podíem estar amb ells de manera immediata, s’angoixaven, i això distorsionava el descans de la resta dels companys.

Ens vam asseure a plantejar-nos quins eren els nostres objectius en el moment del descans i, a partir de totes les idees exposades, vam extreure els plantejaments següents:

• Potenciar l’autogestió, l’autonomia i l’autoregulació del moment del descans. 
• Decidir de manera pròpia quan van a l’estança dormitori, i quan es volen despertar i sortir-ne. 
• Crear un vincle sa amb els referents. 
• Treballar el respecte cap al companys que estan descansant. 
• Promoure el sentiment de propietat. 
• En entrar a l’estança dormitori saben on trobar el seu xumet o nino, i quin és el seu matalàs.
• Respectar la llibertat de moviment. 

Tenint els nostres objectius clars, vam estar buscant aquells corrents psicopedagògics que anaven en la línia del que volíem treballar i informant-nos de com ho volíem treballar. I, entre aquests, destaquem a "Maria Montessori, que és una icona de la pedagogia progressista i liberal i que proposava una educació a mida dels infants" (Renato Foschi – “Maria Montessori bibliografia”). Potser el que més ens va cridar l'atenció és el final d'aquesta oració: una educació a mida dels infants, ja que estàvem buscant, amb aquest nou projecte, apropar-nos més a aquesta idea i convertir-la en realitat.

Ens hi posem
I així ho vàrem fer: Va arribar el setembre, en aquell moment només hi havia una estança oberta i vam decidir que l’estança que quedava lliure seria la que crearíem com a estança dormitori. A l’inici vam mantenir els bressols, tot era nou i tampoc no ens volíem precipitar. Ràpidament els infants ens ho van fer saber, no vivien de manera positiva la separació, no era l’única que estaven vivint en aquell moment, per primer cop se separaven dels seus pares i necessitaven crear un vincle amb nosaltres. Per tant, el bressol era un barrera. Consegüentment, vam haver d’adaptar aquest espai al infants i la millor opció era posar els matalassos al seu abast, al terra; preparar-lo amb mantes i teles que donessin caliu. En un començament ens plantejàvem fer el pas del bressol al matalàs de manera progressiva, començant amb els més grans. Però, de manera natural, vam observar que ho podíem portar a terme amb tot el grup i així ho vam fer.

La valoració
Va haver molt bona resposta per part dels infants; es relaxaven més fàcilment, podien notar-nos en tot moment al seu costat (compartint mirades, carícies...) i, en despertar, s’aixecaven de manera autònoma i venien a l’estança de joc. Tot i així, si algun infant necessita que l'acompanyem ja sigui amb la paraula, obrint més la porta perquè vegi més llum o, fins i tot, agafant-lo en braços, ho fem. És una decisió, per la seva part, que sempre respectarem. De totes maneres, en ser tan poquets, ens vam adonar que l’estança se’ns feia molt gran, no hi havia caliu i feia fred, per això vam traslladar l’estança de descans a l’espai de dormitori dins l'aula (que està destinada aquest ús). Aquest canvi va ser molt positiu, amb la seva implantació es van produir noves incorporacions al grup i era molt més fàcil acompanyar els nous. Així mateix, aquest espai ens permet ajustar la porta perquè els infants puguin sortir-ne i entrar-hi amb llibertat.

Les famílies
Aquest projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les famílies. Aquestes han pogut viure i veure des del principi com els infants surten de l’estança i hi entren, com els acompanyem, com s’adormen... i , fins i tot, han pogut acompanyar-los en aquest moment sempre que han pogut i volgut. Així, doncs, veuen com els seus fills i filles es gestionen el son. A dia d’avui, ja estan obertes les dues estances i tenim els dos espais dormitori oberts, els més petits que es van incorporant s’hi han adaptat molt bé i nosaltres seguim treballant i respectant aquest acompanyament individualitzat i proper. Amb una actitud observadora i estant atentes als missatges que ens van comunicant.

Finalment, ens agradaria destacar que a l'estança de descans no només entren els infants a dormir, sabem que és una estança molt tranquil·la i si algun infant necessita entrar-hi per relaxar-se, té total llibertat per fer-ho. L'única premissa que posem és que dins l'estança de descans no hem de fer soroll ni molestar els companys que sí que volen descansar.

Per acabar
Per concloure, ens quedem amb una frase de Maria Montessori que resumeix la idea base del nostre projecte: Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma.

                                                         Equip de nadons Llar d'infants l'Estel Blau Curs 2015-2016

Gràcies Estel Blau!!

I les famílies?

Les escoles bressol municipals de Premià de Dalt ja fa temps que han engegat un procés de reflexió pedagògica sobre la seva tasca.
Aquesta reflexió abasta diversos àmbits, i en aquest moment el motiu de reflexió és la comunicació i la relació amb les famílies: com se senten acollides?, senten l'escola com un espai proper?, es consideren suficientment informades de com és la vida del seu fill o filla a l'escola?, l'escola ha sabut compartir amb ells quin és el seu projecte?...
Són molts els interrogants que se'ls hi plantegen i, tanmateix, són conscients de l'impacte que té una bona relació i comunicació amb les famílies en l'evolució dels infants. Per aquest motiu han pres unes decisions encertades:

• Personalitzar el model de carta de compromís educatiu que comparteixen amb les famílies.
• Demanar a les famílies informació sobre com senten que es produeix aquesta relació casa-escola.

Han estat tan amables de voler-les compartir i podeu consultar tots dos documents més avall
Segur que serviran d'inspiració a molts professionals del 0-3

qüestionari satisfacció EBressol

Carta de Compromís Família

Canviar l'educació

En aquest vídeo David Bueno, investigador de genètica i especialista en neurociència, Javier Blumenfeld, pediatra i Anna Forés, doctora en ciències de l'educació ens parlen de la necessitat de canviar l'educació basant-se en els coneixements que ens aporta la neurociència sobre el funcionament del cervell i els processos de l'aprenentatge.

Es tracta d'un vídeo que tot mestre i educador hauria de visualitzar i en el qual es van explicant temes com la importància de no avançar etapes, la necessitat de fer una bona gestió de les emocions, com de perjudicial és demanar als infants respostes que no estan en condicions d'oferir, com cal fer possible que els infants relacionin benestar i aprenentatge, quines metodologies incideixen realment en l'aprenentatge, com ha de ser l 'avaluació...

No el deixeu de veure!