Matemàtiques intuïtives al 0-3

Presentació de la ponència del Dr. Àngel Alsina a la IV jornada de llars d'infants del Departament d'Educació

Les Matemàtiques Intuïtives... by on Scribd

Model educatiu Lóczy-Pikler

El model educatiu de Pikler és un referent indiscutible en el primer cicle d'educació infantil, és una manera d'entendre la infància i de relacionar-s'hi que tot educador hauria de conèixer.

Si encara no heu tingut ocasió d'apropar-vos al seu pensament us recomano la lectura d'aquest número de la revista RELADEI. Aquesta revista, amb la seva política d'accés obert preveu l'accés lliure als seus continguts com la millor manera de generar nou coneixement en l'educació infantil

Si ja coneixeu aquest model educatiu, segur que us agradarà fer un repàs pels articles que han escrit professionals d'arreu.

Bones lectures!

Canviar l'educació

En aquest vídeo David Bueno, investigador de genètica i especialista en neurociència, Javier Blumenfeld, pediatra i Anna Forés, doctora en ciències de l'educació ens parlen de la necessitat de canviar l'educació basant-se en els coneixements que ens aporta la neurociència sobre el funcionament del cervell i els processos de l'aprenentatge.

Es tracta d'un vídeo que tot mestre i educador hauria de visualitzar i en el qual es van explicant temes com la importància de no avançar etapes, la necessitat de fer una bona gestió de les emocions, com de perjudicial és demanar als infants respostes que no estan en condicions d'oferir, com cal fer possible que els infants relacionin benestar i aprenentatge, quines metodologies incideixen realment en l'aprenentatge, com ha de ser l 'avaluació...

No el deixeu de veure!

La importància del lliure moviment

En aquests vídeos podem veure les diferents oportunitats de coneixement del propi cos i dels objectes que oferim als infants. En el primer vídeo se li ha ofert a l'infant un entorn segur, amb materials que estan al seu abast i en una situació corporal que el propi infant pot controlar. 

En el segon vídeo no se li ofereixen a l'infant oportunitats per al lliure moviment. L'infant no pot explorar l'entorn, ni conèixer les característiques dels objectes, ni desplaçar-se, ni trobar solucions motrius a les dificultats que se li plantegen. 

Les matemàtiques a l'educació infantil

La vida quotidiana a l'escola bressol proporciona moltes oportunitats a l'infant per iniciar-se en les estructures matemàtiques inicials, que a la seva vegada han de possibilitar d'altres de més complexes. D'aquesta manera la transformació d'espais, els desplaçaments, la manipulació de materials divers on els infants poden afegir o treure, fer seriacions, veure semblances o dividir en parts, contribueixen en gran manera a l'adquisició d'aquests esquemes protomatemàtics.

En aquest vídeo fruit de la feina feta pel grup de treball d'educació infantil de Terrassa que aplega professionals de 1r i 2n cicle de la zona podem observar la continuïtat d'aquests aprenentatges entre tots dos cicles i de quina manera mestres i educadors saben reconèixer i potenciar els elements matemàtics que els infants tenen al seu voltant per tal que aquests esdevinguin en coneixement i desenvolupament personal.

Fer "fitxes" a la llar d'infants?

Els canvis metodològics en l’àmbit escolar són llargs, moltes vegades difícils i sovint costosos quan cal negociar i justificar amb els companys les noves propostes, les diferents maneres de fer i els canvis que es volen introduir.

Sovint són difícils perquè canviar el tipus d’intervencions que fem a l’aula, canviar la manera d’acostar-nos a un infant i fer-li propostes que li permetin créixer passa per tenir una determinada concepció de com aprèn un infant, com és capaç d’arribar a entendre el món, d’assimilar la naturalesa dels objectes, de comprovar-ne els seus efectes, de desenvolupar-se i créixer.

Realitzar aquests canvis en la forma de treballar ha de ser fruit de canvis en les pròpies creences i d’acceptar que, potser, aquella manera com hem treballat durant molt de temps és susceptible de millora.

Durant molts anys s’ha pensat que els infants aprenien perquè tenien al costat un adult que els ensenyava i que ells, els infants, havien d’assimilar tot allò que aquest li explicava, deia o proporcionava. Era a partir d’això que podien aprendre.

Però aquest temps ja ha passat, avui dia s’entén de forma majoritària que els infants aprenen quan tenen al seu voltant adults que els proporcionen afecte i seguretat i quan se’ls proporcionen els materials adequats per tal que ells realitzin el seu coneixement del món, quan se’ls fan preguntes o propostes interessants i quan són ells mateixos els protagonistes del propi aprenentatge tot generant hipòtesis, tenint la possibilitat de comprovar-les i permetent també l’experimentació de sentiments d’autoeficàcia.

Aleshores, com és que encara hi ha llars d’infants o escoles bressols que segueixen fent fitxes, quan ni la legislació vigent ni la concepció pedagògica actual sobre l’aprenentatge al 0-3 ho recomanen?Considerem que hi ha dos aspectes principals:

• El primer, que els professionals del 0-3 encara no han fet pròpia la reflexió sobre com aprenen els infants i el fet que la inèrcia de com es treballava a les llars d’infants es perpetua.
• El segon és que alguns centres encara no troben una forma alternativa de mostrar a les famílies la qualitat de la seva tasca, d’explicar què fan o com ho fan. Els falten els medis necessaris per organitzar una documentació pedagògica de qualitat que permeti a professionals i famílies entendre l’abast i la importància de moltes de les activitats que es duen a terme a la llar d’infants en les quals no intervé el treball sobre el paper, com ara la psicomotricitat, la descoberta, la concentració en les pròpies accions, el joc simbòlic, la realització amb autonomia d’activitats de la vida quotidiana, la incorporació en el seu cercle de més companys....

Se’ns acudeixen uns quants motius pels quals els infants no haurien de fer fitxes a les llars d’infants.

• Perquè no és necessari que els infants més menuts reprodueixen allò que hauran de fer durant molts anys de la seva vida: estar asseguts a una cadira moltes hores al dia.
• El fet de fer fitxes obeeix a un desig d’igualar aquest cicle educatiu a altres cicles o etapes superiors, com si d’aquesta manera l’atenció que s’ofereix fos de major qualitat.
• No té en compte els principis bàsics de la LEC per aquesta etapa ni el Decret 101/2010 que la desenvolupa, on queda clar que cal partir de la curiositat de l’infant.
• No té en compte els processos de maduració neurològica de l’ésser humà que determinen que la maduració nerviosa del tòrax es produeix des de la part més interna (columna) a la més externa (mans). Atenent a aquest procés de desenvolupament, demanar tasques que precisin exercir la motricitat fina no estaria d'acord amb les possibilitats motrius d'un infant menor de 3 anys.
• Demanar als infants que estiguin molta estona asseguts impedeix un adequat desenvolupament motriu.
• No té en compte els descobriments neurocientífics que demostren que l’infant aprèn manipulant.
• No té en compte l’assoliment de les capacitats, aquestes habilitats o fites de desenvolupament que permeten identificar-nos com a persones i que han de ser el referent durant tota l’educació infantil.
• Difícilment fer fitxes permet col·laborar en el desenvolupament global de l’infant, quan aquesta hauria de ser la nostra prioritat.

A Pinterest hem trobat interessants idees de com una adequada distribució i tria dels materials pot potenciar el desenvolupament dels infants

Bebès

Avui recomanem la visualització d'un documental: bebès http://youtu.be/WCHlgbr0XUU, on podem veure con infants nascuts en entorns i societats molt diferents troben al seu voltant allò que els hi cal per desenvolupar-se, satisfer la seva curiositat, satisfer la seva necessitat de manipulació i d'experimentació, créixer, aprendre a relacionar-se... Veurem com es va desenvolupant la seva motricitat, com utilitzen la imitació per aprendre l'activitat que fa l'adult, com aprenen a socialitzar-se i aconsegueixen assolir nous reptes físics, motrius, socials i de relació.

Els infants són:

• Ponijao que viu a Namíbia
• Bayar de Mongòlia
• Mari del Japó, i
• Hattie de Califòrnia

Veurem, també, com els seus pares en tenen cura, proporcionant-los balanceig, moviment, materials, límits i diversitat d'experiències, cadascú atenent les seves possibilitats.

Al llarg del documental ens adonem de com l'evolució de l'ésser humà té patrons establerts i punts en comú, i que aquests trets comuns els comparteixen amb independència de la seva genètica, del lloc d'origen, de l'entorn, dels costums socials que els envolten... 

De ben segur és un bon material per a reflexionar sobre la nostra tasca a la llar d'infants i adonar-nos de quines són les coses realment importants d'entre totes les que fem.

El pati

El contacte amb un entorn natural agradable i ben estructurat durant els primers anys de vida té efectes positius a nivell de salut i també pel que fa a l'educació mediambiental dels infants.

En aquest article: la importància del pati escolar es parla de com les actituds positives cap el medi ambient que es desenvolupen durant els primers anys de vida tendeixen a ser permanents i a romandre en forma de compromís ambiental en les persones.

D'altra banda, un pati ben organitzat, amb espais que permetin la descoberta, l'observació i el joc en les seves diverses formes; amb diferents tipus de sòls, de materials, de vegetació; amb espais que permetin, també, observar com es desenvolupa la vida, representa enriquir un espai escolar i permetre que en ell avanci l'activitat autònoma de l'infant que el farà anar més enllà en el seu desenvolupament.

A l'escola bressol La Barqueta, de El Masnou expliquen com han organitzat el seu pati creant àrees de joc i de descoberta. Ho podeu veure en aquest post del seu bloc.

Al bloc de l'escola bressol Els petits Pescallunes també tenen un apartat del bloc dedicat al jardí, de com el tenen organitzat, de com se l'estimen. Diuen: "L’espai exterior és una de la cartes de presentació d’una escola bressol i del seu projecte educatiu, ensenya a tothom qui vol entrar com som, parla de qui hi viu i com hi viu. Un espai on l’infant pugui tenir experiències i guardar-ne bons records". Val la pena fer un tomb per tot el bloc.

Per saber-ne més

-Article "La importància del pati escolar" de Raquel Heras i Colàs