L'equip educatiu de la llar L'Estel Blau de L'Hospitalet de Llobregat ha reflexionat i ha prés decisions al voltant de l'estona de descans dels més petits. Avui us portem aquest procés escrit de la seva mà i els hi agraïm sincerament que l'hagin volgut compartir
El descans dels nadons
El projecte del son/descans a les estances de nadons va néixer a partir de les inquietuds de l’equip sobre el moment d’acompanyar els infants a dormir i el de despertar-se. Partim de la idea que el descans, a la nostra llar, és un dels moments de vital importància, com també ho són: l’alimentació, la higiene o el moviment. Tots aquests han estat qüestionats i parlats en el claustre i per nivells, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament global dels infants, la seva autonomia i la seva llibertat.
Observem i prenem decisions
L'equip de nadons, des del començament, vam observar que, acompanyant els infants en el seu descans i en el seu despertar amb un contacte físic suau i tendre, i respectant-ne sempre les posicions, aconseguíem que visquessin aquest moment de manera positiva i relaxada. Tanmateix, ens vam adonar que el bressol no era l’espai més adequat per acompanyar els infants en aquesta separació, braços - bressol. De la mateixa manera, quan es despertaven, si no podíem estar amb ells de manera immediata, s’angoixaven, i això distorsionava el descans de la resta dels companys.
Ens vam asseure a plantejar-nos quins eren els nostres objectius en el moment del descans i, a partir de totes les idees exposades, vam extreure els plantejaments següents:
- Potenciar l’autogestió, l’autonomia i l’autoregulació del moment del descans.
- Decidir de manera pròpia quan van a l’estança dormitori, i quan es volen despertar i sortir-ne.
- Crear un vincle sa amb els referents.
- Treballar el respecte cap al companys que estan descansant.
- Promoure el sentiment de propietat.
- En entrar a l’estança dormitori saben on trobar el seu xumet o nino, i quin és el seu matalàs.
- Respectar la llibertat de moviment.
Tenint els nostres objectius clars, vam estar buscant aquells corrents psicopedagògics que anaven en la línia del que volíem treballar i informant-nos de com ho volíem treballar. I, entre aquests, destaquem a "Maria Montessori, que és una icona de la pedagogia progressista i liberal i que proposava una educació a mida dels infants" (Renato Foschi – “Maria Montessori bibliografia”). Potser el que més ens va cridar l'atenció és el final d'aquesta oració:
una educació a mida dels infants, ja que estàvem buscant, amb aquest nou projecte, apropar-nos més a aquesta idea i convertir-la en realitat.
Ens hi posem
I així ho vàrem fer:
Va arribar el setembre, en aquell moment només hi havia una estança oberta i vam decidir que l’estança que quedava lliure seria la que crearíem com a estança dormitori. A l’inici vam mantenir els bressols, tot era nou i tampoc no ens volíem precipitar. Ràpidament els infants ens ho van fer saber, no vivien de manera positiva la separació, no era l’única que estaven vivint en aquell moment, per primer cop se separaven dels seus pares i necessitaven crear un vincle amb nosaltres. Per tant, el bressol era un barrera.
Consegüentment, vam haver d’adaptar aquest espai al infants i la millor opció era posar els matalassos al seu abast, al terra; preparar-lo amb mantes i teles que donessin caliu.
En un començament ens plantejàvem fer el pas del bressol al matalàs de manera progressiva, començant amb els més grans. Però, de manera natural, vam observar que ho podíem portar a terme amb tot el grup i així ho vam fer.
La valoració
Va haver molt bona resposta per part dels infants; es relaxaven més fàcilment, podien notar-nos en tot moment al seu costat (compartint mirades, carícies...) i, en despertar, s’aixecaven de manera autònoma i venien a l’estança de joc. Tot i així, si algun infant necessita que l'acompanyem ja sigui amb la paraula, obrint més la porta perquè vegi més llum o, fins i tot, agafant-lo en braços, ho fem. És una decisió, per la seva part, que sempre respectarem. De totes maneres, en ser tan poquets, ens vam adonar que l’estança se’ns feia molt gran, no hi havia caliu i feia fred, per això vam traslladar l’estança de descans a l’espai de dormitori dins l'aula (que està destinada aquest ús). Aquest canvi va ser molt positiu, amb la seva implantació es van produir noves incorporacions al grup i era molt més fàcil acompanyar els nous.
Així mateix, aquest espai ens permet ajustar la porta perquè els infants puguin sortir-ne i entrar-hi amb llibertat.
Les famílies
Aquest projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les famílies. Aquestes han pogut viure i veure des del principi com els infants surten de l’estança i hi entren, com els acompanyem, com s’adormen... i , fins i tot, han pogut acompanyar-los en aquest moment sempre que han pogut i volgut. Així, doncs, veuen com els seus fills i filles es gestionen el son.
A dia d’avui, ja estan obertes les dues estances i tenim els dos espais dormitori oberts, els més petits que es van incorporant s’hi han adaptat molt bé i nosaltres seguim treballant i respectant aquest acompanyament individualitzat i proper. Amb una actitud observadora i estant atentes als missatges que ens van comunicant.
Finalment, ens agradaria destacar que a l'estança de descans no només entren els infants a dormir, sabem que és una estança molt tranquil·la i si algun infant necessita entrar-hi per relaxar-se, té total llibertat per fer-ho. L'única premissa que posem és que dins l'estança de descans no hem de fer soroll ni molestar els companys que sí que volen descansar.
Per acabar
Per concloure, ens quedem amb una frase de Maria Montessori que resumeix la idea base del nostre projecte:
Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma.
Equip de nadons
Llar d'infants l'Estel Blau
Curs 2015-2016
Gràcies Estel Blau!!
