dijous, 3 de desembre del 2015

Els espais de ciència en educació infantil

Montserrat Pedreira, directora de Grau en Educació Infantil de la FUB ens parla de ciència en aquest vídeo.
Té sentit parlar de ciència a l'educació infantil?, Quines són les condicions adequades per assegurar les descobertes i el raonament dels infants?, En quins processos es basa l'aprenentatge de la ciència?, Quins aspectes hem de tenir en compte si volem que els infants experimentin? Quin ha de ser el paper del mestre?...
En aquest vídeo dóna resposta de forma clara i directa a aquestes i altres preguntes a l'entorn de l'aprenentatge dels més petits

divendres, 27 de novembre del 2015

Abans de les primeres paraules




Abans de les primeres paraules és un espai web adreçat a famílies i educadors amb consells, estudis, informacions... que tenen com a finalitat explicar les condicions de la comunicació els primers mesos de vida.

Està elaborat per un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona

dimarts, 17 de novembre del 2015

Famílies




La relació amb les famílies és un element clau a l'educació infantil.

Tenir una bona relació amb les famílies és una qüestió de sensibilitat i del resultat del consens entre l'equip d'educadors que són els que presenten una manera de fer regida per uns paràmetres molt propers.

Cada família té un estil educatiu que sovint no ha triat voluntàriament, que és resultat de la forma com ha establert relacions socials, ha estat educat o de les oportunitats que ha tingut per reflexionar sobre el fet de ser pare o mare. 

No hi ha manera de saber quin és l'estil adequat, el bo. Segurament no n'hi ha cap de bo o de dolent sinó que cadascú té la seva manera de fer de pare o de mare.

Els educadors, estem en una situació privilegiada, podem veure com creixen els infants, què els cal, quines situacions els són més favorables i també podem observar com les famílies atenen les seves  necessitats.

Algunes vegades potser estem temptats d'emetre judicis, d'oferir opinions no demanades, de voler donar consells que tampoc han estat sol·licitats, de mostrar el nostre descontentament de maneres diferents (amb llenguatge corporal, amb indiferència...) sense adonar-nos que, si allò que perseguim per bé de l'infant és establir ponts de confiança i de comunicació amb les famílies, estem posant barreres infranquejables a aquestes relacions.

És important posar-nos d'acord en com informarem cada dia, si ho farem verbalment, amb agendes, amb cartelleres, cada quan organitzarem les entrevistes, quin lloc acollidor triarem per dur-les a terme, fins i tot si disposarem dins l'escola d'un espai per les famílies... És correcte i està molt bé, però també ens hem de posar d'acord en qüestions més de base. Haurem de consensuar aspectes que ens poden passar  desapercebuts i que tindran una repercussió decisiva en la relació amb les famílies i en l'estada de l'infant a l'escola. 

Observarem si:
  • Tenim prejudicis establerts davant els models familiars que desconeixem més?
  • Reconeixem que la família de cada infant és (normalment) la millor família que pot tenir?
  • Creiem en el potencial educatiu que ha tingut des de sempre la família en la cura i atenció dels infants?
  • Mostrem a totes les famílies el mateix respecte?
  • Parlem malament de les famílies entre nosaltres o davant dels infants?
  • ...

divendres, 24 de juliol del 2015

Orientacions per a l'avaluació


http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col_leccions/curriculum/orientacions_avaluacio_infantil_1rcicle/orientacions_avaluacio_infantil_1cicle.pdf

Fa pocs dies que el Departament d’ensenyament ha publicat un nou document adreçat a l’educació infantil, es tracta de les orientacions per a l’avaluació al cicle 0-3.


Parlar d’avaluació al cicle 0-3 pot semblar, d’entrada, una mica agosarat, però si ens endinsem en les seves pàgines trobem la raó de ser de la pràctica avaluativa en aquest cicle


Obeeix a la necessitat de realitzar un anàlisi continu de la nostra tasca per tal de comprovar com ho fem, si l’organització, les propostes, els materials i els espais que oferim als infants contribueixen al seu desenvolupament o justament li suposen un entrebanc.


Si de debò pensem que l’estada d’un infant a l’escola bressol o llar d’infants té un potencial altament educatiu, aleshores hem de ser valents i revisar què fem, quines actuacions són adequades i quines pràctiques són coherents amb el nostre concepte d’infant.


L’anàlisi de les nostres actuacions i decisions és la manera més efectiva per poder-les anar transformant i adequant als interessos dels infants.


Però dèiem abans de ser valents, i aquest ser valents passa per animar-nos a qüestionar-ho tot, no donar-ho tot per bo només perquè sempre s’ha fet i atrevir-nos a qüestionar si aquella “rua de Carnestoltes” de tota la vida, si aquella rotllana amb els infants que sempre s’ha fet, si aquell canvi de bolquers que totes realitzem de forma força automatitzada … es la millor manera d’aconseguir que els infants vagin creixent portant al màxim el seu potencial.


En seguim parlant!

dijous, 16 d’abril del 2015

dilluns, 13 d’abril del 2015

Repensar l'educació infantil


Aquesta Setmana Santa he tingut l'oportunitat de visitar l'institut Lóczy per primera vegada. Bé, visitar-lo i rebre un curs de formació sobre atencions bàsiques als infants segons la mirada pikleriana. 

He de dir que he gaudit cada moment que he passat fent aquesta formació. Diferents educadores que avui dia atenen l'escola bressol del que fins l'any 2011 va ser un institut d'atenció a infants que estaven fora de la família, van aportar la seva mirada, la seva experiència i les seves reflexions.

Aquestes educadores han anat desgranant com les atencions bàsiques vers els infants poden estar plenes de respecte, de consideració, de bon tracte tot partint d'un sentiment de reciprocitat amb l'infant.

L'Anna Tardos ens va introduir en alguns aspectes del pensament de l'Emi Pikler, sobretot en la importància de les atencions adreçades als infants i en tot allò que hem de tenir en compte per fer-les possibles. Unes atencions respectuoses, tranquil·les i basades en la cooperació reverteix tant en el desenvolupament i com en el creixement personal de l'infant. 

La Mari Szücs ens va ensenyar com havíem d'agafar un nadó per donar-li estabilitat sense perdre el seu centre de gravetat en el procés i, com d'important és la seguretat física que li podem oferir a un infant quan el tractem amb moviments delicats que li permeten sentir en tot moment la seva integritat física.

Amb l'Eva Kallo vam poder comprovar què són realment les atencions de qualitat que li podem proporcionar a un infant, i com aquesta qualitat en el tracte reverteix en la construcció de la seva personalitat de forma positiva. Com l'adult ha de convidar l'infant en els processos que l'afecten, sense que el fet d'acceptar la invitació suposi una obligació per l'infant

Amb la SZilvia Papp vam poder veure com d'educativa podia ser l'estona del dinar quan l'equip té clars els criteris que els porten a fer les coses d'una determinada manera, quin aprenentatges valuosos farà durant l'alimentació, amb el tracte respectuós sempre present. Ens explica la Szilvia que la confiança és un pilar en la relació entre l'adult i l'infant i que no és adequat donar cap cullerada que l'infant no vulgui, que la introducció dels aliments s'ha de fer de forma paulatina i que cal oferir als infants la possibilitat d'escollir en la mesura de les seves possibilitats.

Totes les atencions que es dispensen a l'infant estan pensades en el seu benestar, en possibilitar la seva autonomia, l'autoestima, la confiança, l'estabilitat... i tot el funcionament de l'escola s'ha establert al voltant d'aquests principis on en el centre de tot estan els propis infants, les seves necessitats i els seus interessos.

Vaig poder veure com les educadores de l'escola bressol del carrer Lóczy de Budapest, se segueixen reunint setmanalment per trobar la manera més adequada per donar aquestes respostes encertades a les necessitats dels infants. I és que allà no vam trobar grups d'experts oferint els seus coneixement, sinó un grup de persones que havien pensat i parlat molt sobre educació, que continuen portant a la pràctica les coses en les que creuen i que amb molta generositat van compartir amb nosaltres la tasca que porten a terme.

Afegeixo a continuació un vídeo de la Myrtha Chokler que ens pot ajudar a reflexionar sobre com seguir aprofundint en les decisions que prenem a les escoles per avançar en el nostre projecte.