Com fomenten el desenvolupament de les capacitats dels infants

Què podem fer els educadors per acompanyar el desenvolupament de les capacitats dels infants?
En aquesta presentació es fan algunes preguntes per ajudar els equips educatius a trobar la resposta adequada

El descans dels infants

L'equip educatiu de la llar L'Estel Blau de L'Hospitalet de Llobregat ha reflexionat i ha prés decisions al voltant de l'estona de descans dels més petits. Avui us portem aquest procés escrit de la seva mà i els hi agraïm sincerament que l'hagin volgut compartir

El descans dels nadons
El projecte del son/descans a les estances de nadons va néixer a partir de les inquietuds de l’equip sobre el moment d’acompanyar els infants a dormir i el de despertar-se. Partim de la idea que el descans, a la nostra llar, és un dels moments de vital importància, com també ho són: l’alimentació, la higiene o el moviment. Tots aquests han estat qüestionats i parlats en el claustre i per nivells, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament global dels infants, la seva autonomia i la seva llibertat. 

Observem i prenem decisions
L'equip de nadons, des del començament, vam observar que, acompanyant els infants en el seu descans i en el seu despertar amb un contacte físic suau i tendre, i respectant-ne sempre les posicions, aconseguíem que visquessin aquest moment de manera positiva i relaxada. Tanmateix, ens vam adonar que el bressol no era l’espai més adequat per acompanyar els infants en aquesta separació, braços - bressol. De la mateixa manera, quan es despertaven, si no podíem estar amb ells de manera immediata, s’angoixaven, i això distorsionava el descans de la resta dels companys.

Ens vam asseure a plantejar-nos quins eren els nostres objectius en el moment del descans i, a partir de totes les idees exposades, vam extreure els plantejaments següents:

• Potenciar l’autogestió, l’autonomia i l’autoregulació del moment del descans. 
• Decidir de manera pròpia quan van a l’estança dormitori, i quan es volen despertar i sortir-ne. 
• Crear un vincle sa amb els referents. 
• Treballar el respecte cap al companys que estan descansant. 
• Promoure el sentiment de propietat. 
• En entrar a l’estança dormitori saben on trobar el seu xumet o nino, i quin és el seu matalàs.
• Respectar la llibertat de moviment. 

Tenint els nostres objectius clars, vam estar buscant aquells corrents psicopedagògics que anaven en la línia del que volíem treballar i informant-nos de com ho volíem treballar. I, entre aquests, destaquem a "Maria Montessori, que és una icona de la pedagogia progressista i liberal i que proposava una educació a mida dels infants" (Renato Foschi – “Maria Montessori bibliografia”). Potser el que més ens va cridar l'atenció és el final d'aquesta oració: una educació a mida dels infants, ja que estàvem buscant, amb aquest nou projecte, apropar-nos més a aquesta idea i convertir-la en realitat.

Ens hi posem
I així ho vàrem fer: Va arribar el setembre, en aquell moment només hi havia una estança oberta i vam decidir que l’estança que quedava lliure seria la que crearíem com a estança dormitori. A l’inici vam mantenir els bressols, tot era nou i tampoc no ens volíem precipitar. Ràpidament els infants ens ho van fer saber, no vivien de manera positiva la separació, no era l’única que estaven vivint en aquell moment, per primer cop se separaven dels seus pares i necessitaven crear un vincle amb nosaltres. Per tant, el bressol era un barrera. Consegüentment, vam haver d’adaptar aquest espai al infants i la millor opció era posar els matalassos al seu abast, al terra; preparar-lo amb mantes i teles que donessin caliu. En un començament ens plantejàvem fer el pas del bressol al matalàs de manera progressiva, començant amb els més grans. Però, de manera natural, vam observar que ho podíem portar a terme amb tot el grup i així ho vam fer.

La valoració
Va haver molt bona resposta per part dels infants; es relaxaven més fàcilment, podien notar-nos en tot moment al seu costat (compartint mirades, carícies...) i, en despertar, s’aixecaven de manera autònoma i venien a l’estança de joc. Tot i així, si algun infant necessita que l'acompanyem ja sigui amb la paraula, obrint més la porta perquè vegi més llum o, fins i tot, agafant-lo en braços, ho fem. És una decisió, per la seva part, que sempre respectarem. De totes maneres, en ser tan poquets, ens vam adonar que l’estança se’ns feia molt gran, no hi havia caliu i feia fred, per això vam traslladar l’estança de descans a l’espai de dormitori dins l'aula (que està destinada aquest ús). Aquest canvi va ser molt positiu, amb la seva implantació es van produir noves incorporacions al grup i era molt més fàcil acompanyar els nous. Així mateix, aquest espai ens permet ajustar la porta perquè els infants puguin sortir-ne i entrar-hi amb llibertat.

Les famílies
Aquest projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les famílies. Aquestes han pogut viure i veure des del principi com els infants surten de l’estança i hi entren, com els acompanyem, com s’adormen... i , fins i tot, han pogut acompanyar-los en aquest moment sempre que han pogut i volgut. Així, doncs, veuen com els seus fills i filles es gestionen el son. A dia d’avui, ja estan obertes les dues estances i tenim els dos espais dormitori oberts, els més petits que es van incorporant s’hi han adaptat molt bé i nosaltres seguim treballant i respectant aquest acompanyament individualitzat i proper. Amb una actitud observadora i estant atentes als missatges que ens van comunicant.

Finalment, ens agradaria destacar que a l'estança de descans no només entren els infants a dormir, sabem que és una estança molt tranquil·la i si algun infant necessita entrar-hi per relaxar-se, té total llibertat per fer-ho. L'única premissa que posem és que dins l'estança de descans no hem de fer soroll ni molestar els companys que sí que volen descansar.

Per acabar
Per concloure, ens quedem amb una frase de Maria Montessori que resumeix la idea base del nostre projecte: Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma.

                                                         Equip de nadons Llar d'infants l'Estel Blau Curs 2015-2016

Gràcies Estel Blau!!

Abans de les primeres paraules

Abans de les primeres paraules és un espai web adreçat a famílies i educadors amb consells, estudis, informacions... que tenen com a finalitat explicar les condicions de la comunicació els primers mesos de vida.

Està elaborat per un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona

Fer "fitxes" a la llar d'infants?

Els canvis metodològics en l’àmbit escolar són llargs, moltes vegades difícils i sovint costosos quan cal negociar i justificar amb els companys les noves propostes, les diferents maneres de fer i els canvis que es volen introduir.

Sovint són difícils perquè canviar el tipus d’intervencions que fem a l’aula, canviar la manera d’acostar-nos a un infant i fer-li propostes que li permetin créixer passa per tenir una determinada concepció de com aprèn un infant, com és capaç d’arribar a entendre el món, d’assimilar la naturalesa dels objectes, de comprovar-ne els seus efectes, de desenvolupar-se i créixer.

Realitzar aquests canvis en la forma de treballar ha de ser fruit de canvis en les pròpies creences i d’acceptar que, potser, aquella manera com hem treballat durant molt de temps és susceptible de millora.

Durant molts anys s’ha pensat que els infants aprenien perquè tenien al costat un adult que els ensenyava i que ells, els infants, havien d’assimilar tot allò que aquest li explicava, deia o proporcionava. Era a partir d’això que podien aprendre.

Però aquest temps ja ha passat, avui dia s’entén de forma majoritària que els infants aprenen quan tenen al seu voltant adults que els proporcionen afecte i seguretat i quan se’ls proporcionen els materials adequats per tal que ells realitzin el seu coneixement del món, quan se’ls fan preguntes o propostes interessants i quan són ells mateixos els protagonistes del propi aprenentatge tot generant hipòtesis, tenint la possibilitat de comprovar-les i permetent també l’experimentació de sentiments d’autoeficàcia.

Aleshores, com és que encara hi ha llars d’infants o escoles bressols que segueixen fent fitxes, quan ni la legislació vigent ni la concepció pedagògica actual sobre l’aprenentatge al 0-3 ho recomanen?Considerem que hi ha dos aspectes principals:

• El primer, que els professionals del 0-3 encara no han fet pròpia la reflexió sobre com aprenen els infants i el fet que la inèrcia de com es treballava a les llars d’infants es perpetua.
• El segon és que alguns centres encara no troben una forma alternativa de mostrar a les famílies la qualitat de la seva tasca, d’explicar què fan o com ho fan. Els falten els medis necessaris per organitzar una documentació pedagògica de qualitat que permeti a professionals i famílies entendre l’abast i la importància de moltes de les activitats que es duen a terme a la llar d’infants en les quals no intervé el treball sobre el paper, com ara la psicomotricitat, la descoberta, la concentració en les pròpies accions, el joc simbòlic, la realització amb autonomia d’activitats de la vida quotidiana, la incorporació en el seu cercle de més companys....

Se’ns acudeixen uns quants motius pels quals els infants no haurien de fer fitxes a les llars d’infants.

• Perquè no és necessari que els infants més menuts reprodueixen allò que hauran de fer durant molts anys de la seva vida: estar asseguts a una cadira moltes hores al dia.
• El fet de fer fitxes obeeix a un desig d’igualar aquest cicle educatiu a altres cicles o etapes superiors, com si d’aquesta manera l’atenció que s’ofereix fos de major qualitat.
• No té en compte els principis bàsics de la LEC per aquesta etapa ni el Decret 101/2010 que la desenvolupa, on queda clar que cal partir de la curiositat de l’infant.
• No té en compte els processos de maduració neurològica de l’ésser humà que determinen que la maduració nerviosa del tòrax es produeix des de la part més interna (columna) a la més externa (mans). Atenent a aquest procés de desenvolupament, demanar tasques que precisin exercir la motricitat fina no estaria d'acord amb les possibilitats motrius d'un infant menor de 3 anys.
• Demanar als infants que estiguin molta estona asseguts impedeix un adequat desenvolupament motriu.
• No té en compte els descobriments neurocientífics que demostren que l’infant aprèn manipulant.
• No té en compte l’assoliment de les capacitats, aquestes habilitats o fites de desenvolupament que permeten identificar-nos com a persones i que han de ser el referent durant tota l’educació infantil.
• Difícilment fer fitxes permet col·laborar en el desenvolupament global de l’infant, quan aquesta hauria de ser la nostra prioritat.

A Pinterest hem trobat interessants idees de com una adequada distribució i tria dels materials pot potenciar el desenvolupament dels infants