Matemàtiques intuïtives al 0-3

Presentació de la ponència del Dr. Àngel Alsina a la IV jornada de llars d'infants del Departament d'Educació

Les Matemàtiques Intuïtives... by on Scribd

Com fomenten el desenvolupament de les capacitats dels infants

Què podem fer els educadors per acompanyar el desenvolupament de les capacitats dels infants?
En aquesta presentació es fan algunes preguntes per ajudar els equips educatius a trobar la resposta adequada

Escoles bressol inclusives

A les escoles bressol, igual que a tots els centres educatius, no hi ha infants corrents i infants especials, hi ha únicament infants, sense cap mena d’adjectiu, infants amb les pròpies característiques i necessitats. La diversitat és un fet natural, és la normalitat: el més normal és que siguem diferents (afortunadament). (Pujolàs, 2006)

Les escoles bressol han estat sempre escoles inclusives. Cada dificultat que els seus professionals han trobat en el creixement i desenvolupament dels infants que acullen, els ha animat a investigar, a conèixer, a trobar respostes i a buscar solucions. Parlar d'inclusió no és només parlar de buscar solucions, és sobretot parlar de respecte. Respecte per cada un dels infants que són a les escoles, per la seva procedència, estructura familiar, procés de desenvolupament, habilitats…

Com podem entendre la inclusió en el primer cicle d’educació infantil?

Per inclusió es pot entendre oferir diverses modalitats de serveis que permetin a les famílies tenir l’oportunitat de compartir neguits, tant si han precisat o no l’escolarització del seu fill o filla. Són espais familiars o serveis d’atenció a disposició de les famílies amb infants petits, que ofereixen suport a la seva educació i permeten moltes oportunitats per compartir dubtes i intercanviar experiències amb iguals i amb educadors.

També es pot entendre com donar resposta a les famílies que per conciliar la seva vida laboral amb la familiar, volen que els seus fills assisteixin a l’escola unes poques hores i no les quatre o sis que resten la majoria dels infants.

Inclusió és també el resultat de com tenim cura dels petits detalls de cada dia: la barana que els és necessària als infants que comencen a posar-se de peu i que els pot oferir seguretat; els espais de tranquil·litat i repòs que han de ser presents a cada escola perquè l’infant, amb la major autonomia possible, pugui anar a descansar-hi quan li és necessari; la disposició acurada dels materials de joc que convida els infants a apropar-se i a interactuar; la presència atenta i la mirada apreciativa dels educadors que permet als infants explorar l’entorn i interactuar-hi perquè els fa sentir-se segurs i competents.

Inclusió és, sense cap mena de dubte, oferir propostes prou àmplies o diferenciades als infants on cadascun d’ells pugui seguir el fil del seu pensament, pugui jugar, pintar, parlar, descobrir, investigar… sense la necessitat de fer-ho al compàs amb els seus companys i sentint-se bé per sentir-se acceptat tal com és.

Finalment, ser una escola bressol inclusiva és acceptar les dificultats, la malaltia, els trastorns sensorials o de desenvolupament… com una situació que s’acull amb absoluta naturalitat. Tenint present que els recursos que oferim a aquests infants  són recursos per a tots i potenciar que en faci més ús qui més els necessita.

Per proporcionar un millor desenvolupament a tots els infants, cal oferir un entorn habitual i quotidià en el que l’infant trobi la llibertat d’afegir-se a les propostes per a tots, però també amb l’atenta mirada de l’educador que li dóna un suport quan li és necessari: una mà que ajuda, un lloc diferent per descansar, més espai per desplaçar-se pel terra, una cadira adaptada, un espai multisensorial, més suport a l’hora de menjar…

Ser una escola bressol inclusiva passa per respectar, en la mesura de les possibilitats de cada centre, les diferents creences de les famílies i donar-hi suport: confessions religioses, dietes, estructures familiars...

Actualment, l’adjectiu inclusiu ja es dóna per sobreentès quan es parla de qualsevol centre educatiu, i evidentment les escoles bressol hi estan incloses. Hem de pensar, simplement, en escoles bressol on tots els nens i nenes poden desenvolupar les seves capacitats al costat d’uns adults que els mostren respecte, els acompanyen i els encoratgen a aprendre i a desenvolupar-se.

Model educatiu Lóczy-Pikler

El model educatiu de Pikler és un referent indiscutible en el primer cicle d'educació infantil, és una manera d'entendre la infància i de relacionar-s'hi que tot educador hauria de conèixer.

Si encara no heu tingut ocasió d'apropar-vos al seu pensament us recomano la lectura d'aquest número de la revista RELADEI. Aquesta revista, amb la seva política d'accés obert preveu l'accés lliure als seus continguts com la millor manera de generar nou coneixement en l'educació infantil

Si ja coneixeu aquest model educatiu, segur que us agradarà fer un repàs pels articles que han escrit professionals d'arreu.

Bones lectures!

El descans dels infants

L'equip educatiu de la llar L'Estel Blau de L'Hospitalet de Llobregat ha reflexionat i ha prés decisions al voltant de l'estona de descans dels més petits. Avui us portem aquest procés escrit de la seva mà i els hi agraïm sincerament que l'hagin volgut compartir

El descans dels nadons
El projecte del son/descans a les estances de nadons va néixer a partir de les inquietuds de l’equip sobre el moment d’acompanyar els infants a dormir i el de despertar-se. Partim de la idea que el descans, a la nostra llar, és un dels moments de vital importància, com també ho són: l’alimentació, la higiene o el moviment. Tots aquests han estat qüestionats i parlats en el claustre i per nivells, amb l'objectiu d'afavorir el desenvolupament global dels infants, la seva autonomia i la seva llibertat. 

Observem i prenem decisions
L'equip de nadons, des del començament, vam observar que, acompanyant els infants en el seu descans i en el seu despertar amb un contacte físic suau i tendre, i respectant-ne sempre les posicions, aconseguíem que visquessin aquest moment de manera positiva i relaxada. Tanmateix, ens vam adonar que el bressol no era l’espai més adequat per acompanyar els infants en aquesta separació, braços - bressol. De la mateixa manera, quan es despertaven, si no podíem estar amb ells de manera immediata, s’angoixaven, i això distorsionava el descans de la resta dels companys.

Ens vam asseure a plantejar-nos quins eren els nostres objectius en el moment del descans i, a partir de totes les idees exposades, vam extreure els plantejaments següents:

• Potenciar l’autogestió, l’autonomia i l’autoregulació del moment del descans. 
• Decidir de manera pròpia quan van a l’estança dormitori, i quan es volen despertar i sortir-ne. 
• Crear un vincle sa amb els referents. 
• Treballar el respecte cap al companys que estan descansant. 
• Promoure el sentiment de propietat. 
• En entrar a l’estança dormitori saben on trobar el seu xumet o nino, i quin és el seu matalàs.
• Respectar la llibertat de moviment. 

Tenint els nostres objectius clars, vam estar buscant aquells corrents psicopedagògics que anaven en la línia del que volíem treballar i informant-nos de com ho volíem treballar. I, entre aquests, destaquem a "Maria Montessori, que és una icona de la pedagogia progressista i liberal i que proposava una educació a mida dels infants" (Renato Foschi – “Maria Montessori bibliografia”). Potser el que més ens va cridar l'atenció és el final d'aquesta oració: una educació a mida dels infants, ja que estàvem buscant, amb aquest nou projecte, apropar-nos més a aquesta idea i convertir-la en realitat.

Ens hi posem
I així ho vàrem fer: Va arribar el setembre, en aquell moment només hi havia una estança oberta i vam decidir que l’estança que quedava lliure seria la que crearíem com a estança dormitori. A l’inici vam mantenir els bressols, tot era nou i tampoc no ens volíem precipitar. Ràpidament els infants ens ho van fer saber, no vivien de manera positiva la separació, no era l’única que estaven vivint en aquell moment, per primer cop se separaven dels seus pares i necessitaven crear un vincle amb nosaltres. Per tant, el bressol era un barrera. Consegüentment, vam haver d’adaptar aquest espai al infants i la millor opció era posar els matalassos al seu abast, al terra; preparar-lo amb mantes i teles que donessin caliu. En un començament ens plantejàvem fer el pas del bressol al matalàs de manera progressiva, començant amb els més grans. Però, de manera natural, vam observar que ho podíem portar a terme amb tot el grup i així ho vam fer.

La valoració
Va haver molt bona resposta per part dels infants; es relaxaven més fàcilment, podien notar-nos en tot moment al seu costat (compartint mirades, carícies...) i, en despertar, s’aixecaven de manera autònoma i venien a l’estança de joc. Tot i així, si algun infant necessita que l'acompanyem ja sigui amb la paraula, obrint més la porta perquè vegi més llum o, fins i tot, agafant-lo en braços, ho fem. És una decisió, per la seva part, que sempre respectarem. De totes maneres, en ser tan poquets, ens vam adonar que l’estança se’ns feia molt gran, no hi havia caliu i feia fred, per això vam traslladar l’estança de descans a l’espai de dormitori dins l'aula (que està destinada aquest ús). Aquest canvi va ser molt positiu, amb la seva implantació es van produir noves incorporacions al grup i era molt més fàcil acompanyar els nous. Així mateix, aquest espai ens permet ajustar la porta perquè els infants puguin sortir-ne i entrar-hi amb llibertat.

Les famílies
Aquest projecte ha tingut molt bona rebuda per part de les famílies. Aquestes han pogut viure i veure des del principi com els infants surten de l’estança i hi entren, com els acompanyem, com s’adormen... i , fins i tot, han pogut acompanyar-los en aquest moment sempre que han pogut i volgut. Així, doncs, veuen com els seus fills i filles es gestionen el son. A dia d’avui, ja estan obertes les dues estances i tenim els dos espais dormitori oberts, els més petits que es van incorporant s’hi han adaptat molt bé i nosaltres seguim treballant i respectant aquest acompanyament individualitzat i proper. Amb una actitud observadora i estant atentes als missatges que ens van comunicant.

Finalment, ens agradaria destacar que a l'estança de descans no només entren els infants a dormir, sabem que és una estança molt tranquil·la i si algun infant necessita entrar-hi per relaxar-se, té total llibertat per fer-ho. L'única premissa que posem és que dins l'estança de descans no hem de fer soroll ni molestar els companys que sí que volen descansar.

Per acabar
Per concloure, ens quedem amb una frase de Maria Montessori que resumeix la idea base del nostre projecte: Allò veritablement important és el nen en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca de forma autònoma.

                                                         Equip de nadons Llar d'infants l'Estel Blau Curs 2015-2016

Gràcies Estel Blau!!

I les famílies?

Les escoles bressol municipals de Premià de Dalt ja fa temps que han engegat un procés de reflexió pedagògica sobre la seva tasca.
Aquesta reflexió abasta diversos àmbits, i en aquest moment el motiu de reflexió és la comunicació i la relació amb les famílies: com se senten acollides?, senten l'escola com un espai proper?, es consideren suficientment informades de com és la vida del seu fill o filla a l'escola?, l'escola ha sabut compartir amb ells quin és el seu projecte?...
Són molts els interrogants que se'ls hi plantegen i, tanmateix, són conscients de l'impacte que té una bona relació i comunicació amb les famílies en l'evolució dels infants. Per aquest motiu han pres unes decisions encertades:

• Personalitzar el model de carta de compromís educatiu que comparteixen amb les famílies.
• Demanar a les famílies informació sobre com senten que es produeix aquesta relació casa-escola.

Han estat tan amables de voler-les compartir i podeu consultar tots dos documents més avall
Segur que serviran d'inspiració a molts professionals del 0-3

qüestionari satisfacció EBressol

Carta de Compromís Família

Canviar l'educació

En aquest vídeo David Bueno, investigador de genètica i especialista en neurociència, Javier Blumenfeld, pediatra i Anna Forés, doctora en ciències de l'educació ens parlen de la necessitat de canviar l'educació basant-se en els coneixements que ens aporta la neurociència sobre el funcionament del cervell i els processos de l'aprenentatge.

Es tracta d'un vídeo que tot mestre i educador hauria de visualitzar i en el qual es van explicant temes com la importància de no avançar etapes, la necessitat de fer una bona gestió de les emocions, com de perjudicial és demanar als infants respostes que no estan en condicions d'oferir, com cal fer possible que els infants relacionin benestar i aprenentatge, quines metodologies incideixen realment en l'aprenentatge, com ha de ser l 'avaluació...

No el deixeu de veure!

5 motius per no dir sempre "molt bé"

De ben segur que si esteu en una llar d’infants, una de les expressions que més sentireu és: Molt bé!!! Pronunciada, evidentment, pels adults de l’escola amb el convenciment que el reforç positiu és el millor que podem oferir als infants.

Sense dubtar de la importància de donar suport, estimar els infants i fer que se sentin bé amb allò que fan, hem pensat mai quines conseqüències pot tenir en els nostres infants el fet de respondre o acompanyar sempre les seves accions amb aquest reforç positiu? Segons ens explica Alfie Khon en aquest article, els elogis constants presenten inconvenients i no són bons perquè:

• Suposen una manera de manipular els infants. Quan diem aquest “molt bé!!” ho fem davant una situació que és realment bona i adequada pels infants o bé perquè ens interessa a nosaltres i la volem reforçar? Utilitzem l’elogi com una manera d’aconseguir que els infants acompleixin els nostres desitjos? Aquesta situació no facilita la reflexió i sí fa que els infants es facin dependents de la nostra aprovació.
• Estem creant persones addictes als elogis. Tot i que en moltes ocasions estem realment satisfets amb allò que fa l’infant, hem de saber distingir si estem augmentant l’autoestima de l’infant (que és el que segurament pretenem) o bé, incrementant la seva dependència cap a les valoracions de l’adult i, amb això, rebaixant la seguretat en sí mateix.
• Li robem a l’infant el plaer de sentir-se genuïnament orgullós per allò que fa i aconsegueix. D’aquesta manera, els infants són jutjats i avaluats constantment  i canvien l’orgull personal i la satisfacció pels reptes aconseguits, per la recerca de l’aprovació de l’adult.
• Poden perdre l’interès. Si l’infant fa les coses per obtenir la nostra aprovació, és molt possible que quan no tinguem posada la mirada en allò que fa deixi de fer-les. En aquest cas, el motor de la seva activitat no és intrínseca sinó que és la nostra aprovació. Els infants han d’aprendre a endreçar, a tenir curiositat o a ajudar als altres pel plaer de fer-ho i per les satisfaccions personals que això els aporta, no només per complaure’ls.
• Redueix l’eficàcia. Quan busquem l’elogi o el “molt bé!” com a motor de l’activitat, aquesta situació pot fer que les ganes per assumir nous reptes disminueixi davant la incertesa de no obtenir l’elogi esperat

En el seu article, l’Alfie Khon diu que el que necessiten els infants és el nostre suport incondicional no l’elogi constant pel que fan. L’elogi és condicional, està supeditat a allò que es fa i l’infant precisa saber que el nostre amor i suport és incondicional, que hi serà sempre, no només quan faci coses que ens satisfan. L’elogi constant esdevé una drecera que utilitza l’adult per manipular l’infant amb recompenses enlloc d’ajudar-lo explicant-li la conveniència d’actuar d’una determinada manera tot desenvolupant habilitats i valors.

L’Alfie Khon  ens proposa tres alternatives a l’elogi constant:

1. No dir res - Si partim de que actuar correctament, estar content, participar en les activitats…, és “normal”, no cal dir res. No és necessari reforçar aquests comportaments.
2. Explicar allò que es veu  o el que ha passat. “Has pogut portar totes les joguines” o “Mira que content està en Joan per la joguina que li has deixat”. Fem descripcions de les coses que veiem i no emetem judicis
3. Preguntar. Cercar, saber què fa l’infant, què li interessa, què es proposa, mostrar interès… reforça més que els elogis.

L’autor acaba dient que no és que tots els elogis siguin perjudicials, sinó que el que cal és considerar els motius que ens porten a dir-los i valorar els efectes que tenen en els infants.

Els espais de ciència en educació infantil

Montserrat Pedreira, directora de Grau en Educació Infantil de la FUB ens parla de ciència en aquest vídeo.
Té sentit parlar de ciència a l'educació infantil?, Quines són les condicions adequades per assegurar les descobertes i el raonament dels infants?, En quins processos es basa l'aprenentatge de la ciència?, Quins aspectes hem de tenir en compte si volem que els infants experimentin? Quin ha de ser el paper del mestre?...
En aquest vídeo dóna resposta de forma clara i directa a aquestes i altres preguntes a l'entorn de l'aprenentatge dels més petits

Abans de les primeres paraules

Abans de les primeres paraules és un espai web adreçat a famílies i educadors amb consells, estudis, informacions... que tenen com a finalitat explicar les condicions de la comunicació els primers mesos de vida.

Està elaborat per un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona

Un exemple d'autèntica autonomia

Famílies

La relació amb les famílies és un element clau a l'educació infantil.

Tenir una bona relació amb les famílies és una qüestió de sensibilitat i del resultat del consens entre l'equip d'educadors que són els que presenten una manera de fer regida per uns paràmetres molt propers.

Cada família té un estil educatiu que sovint no ha triat voluntàriament, que és resultat de la forma com ha establert relacions socials, ha estat educat o de les oportunitats que ha tingut per reflexionar sobre el fet de ser pare o mare. 

No hi ha manera de saber quin és l'estil adequat, el bo. Segurament no n'hi ha cap de bo o de dolent sinó que cadascú té la seva manera de fer de pare o de mare.

Els educadors, estem en una situació privilegiada, podem veure com creixen els infants, què els cal, quines situacions els són més favorables i també podem observar com les famílies atenen les seves  necessitats.

Algunes vegades potser estem temptats d'emetre judicis, d'oferir opinions no demanades, de voler donar consells que tampoc han estat sol·licitats, de mostrar el nostre descontentament de maneres diferents (amb llenguatge corporal, amb indiferència...) sense adonar-nos que, si allò que perseguim per bé de l'infant és establir ponts de confiança i de comunicació amb les famílies, estem posant barreres infranquejables a aquestes relacions.

És important posar-nos d'acord en com informarem cada dia, si ho farem verbalment, amb agendes, amb cartelleres, cada quan organitzarem les entrevistes, quin lloc acollidor triarem per dur-les a terme, fins i tot si disposarem dins l'escola d'un espai per les famílies... És correcte i està molt bé, però també ens hem de posar d'acord en qüestions més de base. Haurem de consensuar aspectes que ens poden passar  desapercebuts i que tindran una repercussió decisiva en la relació amb les famílies i en l'estada de l'infant a l'escola. 

Observarem si:

• Tenim prejudicis establerts davant els models familiars que desconeixem més?
• Reconeixem que la família de cada infant és (normalment) la millor família que pot tenir?
• Creiem en el potencial educatiu que ha tingut des de sempre la família en la cura i atenció dels infants?
• Mostrem a totes les famílies el mateix respecte?
• Parlem malament de les famílies entre nosaltres o davant dels infants?
• ...

Orientacions per a l'avaluació

Fa pocs dies que el Departament d’ensenyament ha publicat un nou document adreçat a l’educació infantil, es tracta de les orientacions per a l’avaluació al cicle 0-3.

Parlar d’avaluació al cicle 0-3 pot semblar, d’entrada, una mica agosarat, però si ens endinsem en les seves pàgines trobem la raó de ser de la pràctica avaluativa en aquest cicle

Obeeix a la necessitat de realitzar un anàlisi continu de la nostra tasca per tal de comprovar com ho fem, si l’organització, les propostes, els materials i els espais que oferim als infants contribueixen al seu desenvolupament o justament li suposen un entrebanc.

Si de debò pensem que l’estada d’un infant a l’escola bressol o llar d’infants té un potencial altament educatiu, aleshores hem de ser valents i revisar què fem, quines actuacions són adequades i quines pràctiques són coherents amb el nostre concepte d’infant.

L’anàlisi de les nostres actuacions i decisions és la manera més efectiva per poder-les anar transformant i adequant als interessos dels infants.

Però dèiem abans de ser valents, i aquest ser valents passa per animar-nos a qüestionar-ho tot, no donar-ho tot per bo només perquè sempre s’ha fet i atrevir-nos a qüestionar si aquella “rua de Carnestoltes” de tota la vida, si aquella rotllana amb els infants que sempre s’ha fet, si aquell canvi de bolquers que totes realitzem de forma força automatitzada … es la millor manera d’aconseguir que els infants vagin creixent portant al màxim el seu potencial.

En seguim parlant!

Pautes de criança

Llibret de la UNICEF per ajudar les famílies a educar en positiu

Repensar l'educació infantil

Aquesta Setmana Santa he tingut l'oportunitat de visitar l'institut Lóczy per primera vegada. Bé, visitar-lo i rebre un curs de formació sobre atencions bàsiques als infants segons la mirada pikleriana. 

He de dir que he gaudit cada moment que he passat fent aquesta formació. Diferents educadores que avui dia atenen l'escola bressol del que fins l'any 2011 va ser un institut d'atenció a infants que estaven fora de la família, van aportar la seva mirada, la seva experiència i les seves reflexions.

Aquestes educadores han anat desgranant com les atencions bàsiques vers els infants poden estar plenes de respecte, de consideració, de bon tracte tot partint d'un sentiment de reciprocitat amb l'infant.

L'Anna Tardos ens va introduir en alguns aspectes del pensament de l'Emi Pikler, sobretot en la importància de les atencions adreçades als infants i en tot allò que hem de tenir en compte per fer-les possibles. Unes atencions respectuoses, tranquil·les i basades en la cooperació reverteix tant en el desenvolupament i com en el creixement personal de l'infant. 

La Mari Szücs ens va ensenyar com havíem d'agafar un nadó per donar-li estabilitat sense perdre el seu centre de gravetat en el procés i, com d'important és la seguretat física que li podem oferir a un infant quan el tractem amb moviments delicats que li permeten sentir en tot moment la seva integritat física.

Amb l'Eva Kallo vam poder comprovar què són realment les atencions de qualitat que li podem proporcionar a un infant, i com aquesta qualitat en el tracte reverteix en la construcció de la seva personalitat de forma positiva. Com l'adult ha de convidar l'infant en els processos que l'afecten, sense que el fet d'acceptar la invitació suposi una obligació per l'infant

Amb la SZilvia Papp vam poder veure com d'educativa podia ser l'estona del dinar quan l'equip té clars els criteris que els porten a fer les coses d'una determinada manera, quin aprenentatges valuosos farà durant l'alimentació, amb el tracte respectuós sempre present. Ens explica la Szilvia que la confiança és un pilar en la relació entre l'adult i l'infant i que no és adequat donar cap cullerada que l'infant no vulgui, que la introducció dels aliments s'ha de fer de forma paulatina i que cal oferir als infants la possibilitat d'escollir en la mesura de les seves possibilitats.

Totes les atencions que es dispensen a l'infant estan pensades en el seu benestar, en possibilitar la seva autonomia, l'autoestima, la confiança, l'estabilitat... i tot el funcionament de l'escola s'ha establert al voltant d'aquests principis on en el centre de tot estan els propis infants, les seves necessitats i els seus interessos.

Vaig poder veure com les educadores de l'escola bressol del carrer Lóczy de Budapest, se segueixen reunint setmanalment per trobar la manera més adequada per donar aquestes respostes encertades a les necessitats dels infants. I és que allà no vam trobar grups d'experts oferint els seus coneixement, sinó un grup de persones que havien pensat i parlat molt sobre educació, que continuen portant a la pràctica les coses en les que creuen i que amb molta generositat van compartir amb nosaltres la tasca que porten a terme.

Afegeixo a continuació un vídeo de la Myrtha Chokler que ens pot ajudar a reflexionar sobre com seguir aprofundint en les decisions que prenem a les escoles per avançar en el nostre projecte.  

Memòria d'un procés

Recentment he participat en un taller sobre documentació pedagògica en el que les persones assistents havien de documentar una situació educativa del cicle 0-3. Podien fer una tria de les situacions a documentar sota un d’aquests quatre supòsits:

• 10 x 10. Es tracta de triar 10 imatges d’una escola que mostrin algun fet educatiu que s’hi dóna i que es pugui explicar amb una frase que acompanyi la imatge.
• Un moment educatiu - L’escola es planteja revisar un moment educatiu de l’escola: el pati, el descans, l’estona d’entrada o sortida… S’haurà de recollir informació rellevant d’aquest moment per analitzar-la i poder, en conseqüència, prendre decisions educatives encertades.
• Reunió de pares - Es vol explicar a les famílies el tractament que es dóna a l’escola a un tema com ara el control d’esfínters, l’alimentació, o a l‘estada al jardí tot destacant el fet educatiu que per a l’infant comporta aquest moment.
• L’escola considera la importància de recordar als infants processos viscuts que els ajudin a recordar, a refer seqüències, a aprendre. Hem de triar imatges que ajudin els infants a realitzar aquests processos.

Un cop feta la proposta, les assistents al taller havien de decidir-se per un dels quatre supòsits.

Un grup, format per Mònica Verde i Maria Gómez de l’Escola Bressol Municipal Marinada de Cabrera de mar va decidir fer una documentació adreçada als infants, l’última de les opcions, i el tema triat va ser rentar-se les mans.

El recull de la seva feina, el procés de reflexió que va comportar, així com el producte final i les conclusions a les que van arribar ens el mostren les autores en aquesta presentació.

Documentació rentar mans from mascarpone

Ambients d'aprenentatge a la llar d'infants

El passat 25 de juny es va fer la trobada d'intercanvi d'experiències a Sant Vicenç dels Horts. Una de les experiències que es van presentar va anar a càrrec de l'escola bressol municipal l'Alegria de Sant Vicenç dels Horts. Les educadores de L'Alegria ens van explicar que des del curs passat han incorporat a la seva organització d'escola els ambients de lliure circulació.

Han optat per aquest model organitzatiu pel que comporta de respecte vers l'infant, a qui se li accepten i respecten les petites decisions que pot anar prenent; també perquè facilita el desenvolupament de les capacitats i perquè permet situar en l'infant el protagonisme de l'acció educativa: és ell qui tria, qui juga i qui descobreix al seu propi ritme.

Ens ho expliquen millor en el seu blog i en el vídeo que han realitzat per documentar el procés

Experiències Jornada TAC 0-8

El passat 20 de setembre es va dur a terme la jornada TAC 0-8 a la UVic

Quatre llars d'infants van presentar les seves experiències, totes elles enriquidores i susceptibles de ser recollides i adaptades a altres centres.

Les experiències que es van presentar referides al cicle 0-3 són les següents:

Llar d'infants Les Baldufes d'Olot. La Missi Casacuberta i l'Assumpta Baldrich van presentar el seu espai web, que juntament amb el facebook ha esdevingut un veritable espai d'intercanvi amb les famílies.

Disseny universal de l'aprenenatge

Cada persona té els seus propis interessos, gustos, habilitats i necessitats. També els infants més petits. Tots som únics i diferents

És per això que no podem pretendre que a tots els infants els serveixi el mateix material poc versàtil, la mateixa proposta d’activitat tancada, un disseny de l’espai que ofereixi reduïdes possibilitats de joc o una relació interpersonal amb adults buida de matisos. Aquests escenaris difícilment seran motor de coneixement personal i de desenvolupament de tots els infants.

Quan  plantegem una única manera de presentar el material, d’adreçar-nos als alumnes, un tipus de material o una única organització d’aula, segurament estarem donant oportunitats per a l’aprenentatge a molts infants, però estem negant aquestes oportunitats a molts altres.

Jornada TAC 0-8

El proper dissabte dia 20 de setembre tenim una cita a la UVic on es durà a terme la jornada "TAC 0-8. Mirant el futur des del present".

En aquesta jornada mestres i educadors de llar d'infants, parvulari i cicle inicial ens mostraran les experiències amb tecnologia que estan duent a terme amb els seus alumnes i famílies.

La jornada començarà amb una conferència inaugural de la Doctora Mariona Grané: Créixer en escoles del segle XXI.

Després d'una pausa, a les 11, començaran les presentacions d'experiències. Cada assistent, podrà triar en el moment de fer la inscripció les experiències que siguin més properes als seus interessos. Aquí en podeu veure tota la oferta.