5 motius per no dir sempre "molt bé"

De ben segur que si esteu en una llar d’infants, una de les expressions que més sentireu és: Molt bé!!! Pronunciada, evidentment, pels adults de l’escola amb el convenciment que el reforç positiu és el millor que podem oferir als infants.

Sense dubtar de la importància de donar suport, estimar els infants i fer que se sentin bé amb allò que fan, hem pensat mai quines conseqüències pot tenir en els nostres infants el fet de respondre o acompanyar sempre les seves accions amb aquest reforç positiu? Segons ens explica Alfie Khon en aquest article, els elogis constants presenten inconvenients i no són bons perquè:

• Suposen una manera de manipular els infants. Quan diem aquest “molt bé!!” ho fem davant una situació que és realment bona i adequada pels infants o bé perquè ens interessa a nosaltres i la volem reforçar? Utilitzem l’elogi com una manera d’aconseguir que els infants acompleixin els nostres desitjos? Aquesta situació no facilita la reflexió i sí fa que els infants es facin dependents de la nostra aprovació.
• Estem creant persones addictes als elogis. Tot i que en moltes ocasions estem realment satisfets amb allò que fa l’infant, hem de saber distingir si estem augmentant l’autoestima de l’infant (que és el que segurament pretenem) o bé, incrementant la seva dependència cap a les valoracions de l’adult i, amb això, rebaixant la seguretat en sí mateix.
• Li robem a l’infant el plaer de sentir-se genuïnament orgullós per allò que fa i aconsegueix. D’aquesta manera, els infants són jutjats i avaluats constantment  i canvien l’orgull personal i la satisfacció pels reptes aconseguits, per la recerca de l’aprovació de l’adult.
• Poden perdre l’interès. Si l’infant fa les coses per obtenir la nostra aprovació, és molt possible que quan no tinguem posada la mirada en allò que fa deixi de fer-les. En aquest cas, el motor de la seva activitat no és intrínseca sinó que és la nostra aprovació. Els infants han d’aprendre a endreçar, a tenir curiositat o a ajudar als altres pel plaer de fer-ho i per les satisfaccions personals que això els aporta, no només per complaure’ls.
• Redueix l’eficàcia. Quan busquem l’elogi o el “molt bé!” com a motor de l’activitat, aquesta situació pot fer que les ganes per assumir nous reptes disminueixi davant la incertesa de no obtenir l’elogi esperat

En el seu article, l’Alfie Khon diu que el que necessiten els infants és el nostre suport incondicional no l’elogi constant pel que fan. L’elogi és condicional, està supeditat a allò que es fa i l’infant precisa saber que el nostre amor i suport és incondicional, que hi serà sempre, no només quan faci coses que ens satisfan. L’elogi constant esdevé una drecera que utilitza l’adult per manipular l’infant amb recompenses enlloc d’ajudar-lo explicant-li la conveniència d’actuar d’una determinada manera tot desenvolupant habilitats i valors.

L’Alfie Khon  ens proposa tres alternatives a l’elogi constant:

1. No dir res - Si partim de que actuar correctament, estar content, participar en les activitats…, és “normal”, no cal dir res. No és necessari reforçar aquests comportaments.
2. Explicar allò que es veu  o el que ha passat. “Has pogut portar totes les joguines” o “Mira que content està en Joan per la joguina que li has deixat”. Fem descripcions de les coses que veiem i no emetem judicis
3. Preguntar. Cercar, saber què fa l’infant, què li interessa, què es proposa, mostrar interès… reforça més que els elogis.

L’autor acaba dient que no és que tots els elogis siguin perjudicials, sinó que el que cal és considerar els motius que ens porten a dir-los i valorar els efectes que tenen en els infants.

Els espais de ciència en educació infantil

Montserrat Pedreira, directora de Grau en Educació Infantil de la FUB ens parla de ciència en aquest vídeo.
Té sentit parlar de ciència a l'educació infantil?, Quines són les condicions adequades per assegurar les descobertes i el raonament dels infants?, En quins processos es basa l'aprenentatge de la ciència?, Quins aspectes hem de tenir en compte si volem que els infants experimentin? Quin ha de ser el paper del mestre?...
En aquest vídeo dóna resposta de forma clara i directa a aquestes i altres preguntes a l'entorn de l'aprenentatge dels més petits

Abans de les primeres paraules

Abans de les primeres paraules és un espai web adreçat a famílies i educadors amb consells, estudis, informacions... que tenen com a finalitat explicar les condicions de la comunicació els primers mesos de vida.

Està elaborat per un grup d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona

Un exemple d'autèntica autonomia

Famílies

La relació amb les famílies és un element clau a l'educació infantil.

Tenir una bona relació amb les famílies és una qüestió de sensibilitat i del resultat del consens entre l'equip d'educadors que són els que presenten una manera de fer regida per uns paràmetres molt propers.

Cada família té un estil educatiu que sovint no ha triat voluntàriament, que és resultat de la forma com ha establert relacions socials, ha estat educat o de les oportunitats que ha tingut per reflexionar sobre el fet de ser pare o mare. 

No hi ha manera de saber quin és l'estil adequat, el bo. Segurament no n'hi ha cap de bo o de dolent sinó que cadascú té la seva manera de fer de pare o de mare.

Els educadors, estem en una situació privilegiada, podem veure com creixen els infants, què els cal, quines situacions els són més favorables i també podem observar com les famílies atenen les seves  necessitats.

Algunes vegades potser estem temptats d'emetre judicis, d'oferir opinions no demanades, de voler donar consells que tampoc han estat sol·licitats, de mostrar el nostre descontentament de maneres diferents (amb llenguatge corporal, amb indiferència...) sense adonar-nos que, si allò que perseguim per bé de l'infant és establir ponts de confiança i de comunicació amb les famílies, estem posant barreres infranquejables a aquestes relacions.

És important posar-nos d'acord en com informarem cada dia, si ho farem verbalment, amb agendes, amb cartelleres, cada quan organitzarem les entrevistes, quin lloc acollidor triarem per dur-les a terme, fins i tot si disposarem dins l'escola d'un espai per les famílies... És correcte i està molt bé, però també ens hem de posar d'acord en qüestions més de base. Haurem de consensuar aspectes que ens poden passar  desapercebuts i que tindran una repercussió decisiva en la relació amb les famílies i en l'estada de l'infant a l'escola. 

Observarem si:

• Tenim prejudicis establerts davant els models familiars que desconeixem més?
• Reconeixem que la família de cada infant és (normalment) la millor família que pot tenir?
• Creiem en el potencial educatiu que ha tingut des de sempre la família en la cura i atenció dels infants?
• Mostrem a totes les famílies el mateix respecte?
• Parlem malament de les famílies entre nosaltres o davant dels infants?
• ...

Orientacions per a l'avaluació

Fa pocs dies que el Departament d’ensenyament ha publicat un nou document adreçat a l’educació infantil, es tracta de les orientacions per a l’avaluació al cicle 0-3.

Parlar d’avaluació al cicle 0-3 pot semblar, d’entrada, una mica agosarat, però si ens endinsem en les seves pàgines trobem la raó de ser de la pràctica avaluativa en aquest cicle

Obeeix a la necessitat de realitzar un anàlisi continu de la nostra tasca per tal de comprovar com ho fem, si l’organització, les propostes, els materials i els espais que oferim als infants contribueixen al seu desenvolupament o justament li suposen un entrebanc.

Si de debò pensem que l’estada d’un infant a l’escola bressol o llar d’infants té un potencial altament educatiu, aleshores hem de ser valents i revisar què fem, quines actuacions són adequades i quines pràctiques són coherents amb el nostre concepte d’infant.

L’anàlisi de les nostres actuacions i decisions és la manera més efectiva per poder-les anar transformant i adequant als interessos dels infants.

Però dèiem abans de ser valents, i aquest ser valents passa per animar-nos a qüestionar-ho tot, no donar-ho tot per bo només perquè sempre s’ha fet i atrevir-nos a qüestionar si aquella “rua de Carnestoltes” de tota la vida, si aquella rotllana amb els infants que sempre s’ha fet, si aquell canvi de bolquers que totes realitzem de forma força automatitzada … es la millor manera d’aconseguir que els infants vagin creixent portant al màxim el seu potencial.

En seguim parlant!

Pautes de criança

Llibret de la UNICEF per ajudar les famílies a educar en positiu