La programació a la llar d'infants

Què hauria de ser la programació de la llar d’infants?

El Decret 101/2010 d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle d’educació infantil estableix, en l’article 9, que un dels apartats que composen el projecte educatiu de centre és la concreció per al desenvolupament del currículum o, altrament dit, programació.Com a programació entenem les unitats didàctiques que es duen a terme: els continguts que es treballen, la contribució al desenvolupament de les capacitats i la contribució a l’assoliment dels objectius de cicle.

Però, què suposa programar a la llar d’infants?

• Entendre que allò que s’ha de programar en aquest cicle, pot i ha de ser diferent d’allò que es programa en altres cicles i etapes educatives. A la llar d’infants hem de posar l’èmfasi en la mirada i l’organització de les activitats de la vida quotidiana per tal que siguin el més educatives possible, o el que és el mateix, hem de convertir en educatives les accions, els espais i les activitats que tenen sentit i significat per als infants. 

• Arribar a acords amb tot l’equip educatiu sobre el concepte d’infant que tenim; verbalitzar i posar en comú com aprenen el infants (aprenen quan se’ls expliquen coses, aprenen quan fan coses i descobreixen per ells mateixos?) Conèixer les etapes evolutives de l’infant per saber què pot fer, què està en disposició de fer i d’aprendre i quins estímuls li són necessaris en cada moment maduratiu. 

• Revisar, analitzar i decidir si les coses que fem habitualment, els materials que oferim, la distribució horària, la nostra pròpia actitud enfront l’activitat de l’infant… és la més adequada per oferir-los oportunitats que els ajudin a desenvolupar les seves capacitats. Per exemple, podem fer que els propis infants reparteixin els pitets o escurin el seu plat quan han acabat de menjar; podem consensuar que els infants no facin fileres o no portin bata; podem atorgar a les famílies un marge més ampli en les entrades per què puguin portar amb més tranquil·litat els seus fills a l’escola; podem revisar si aquells comentaris que fem de forma habitual incideixen de forma positiva en la construcció de l’autoconcepte de l’infant i en la imatge positiva que s’ha d’anar fent de sí mateix. En definitiva, reflexionar sobre quins avantatges reals tenen per als infants les decisions que prenem i les nostres actituds. 

• Pensar de forma conjunta per assegurar la coherència, la continuïtat i la compartició de criteris de la nostra actuació a la llar deixant un marge de maniobra per allò que és inesperat. 

• Posar per escrit (o documentar de la forma que es consideri més adequada) les intencions educatives que un equip proposa a partir del coneixement dels infants, però això no es pot fer de forma aïllada per a cada grup d’infants, són decisions que han d’aplegar el compromís de tot l’equip educatiu. La qualitat de l’escola bressol ve donada en gran mesura per la capacitat que tenen els membres de l’equip educatiu de reflexionar sobre les seves pràctiques (actituds, materials, valoració dels infants, relació amb les famílies…) i a més de traçar una ruta de viatge que aplegui aquestes reflexions i indiqui un camí a seguir que sigui coherent, que doni seguretat a la tasca de cadascuna de les persones.

La programació, ha de ser fruit de la reflexió conjunta sobre com posar l’accent educatiu en la vida que es desenvolupa a la llar d’infants, garantint així tant la seva qualitat com la satisfacció de les persones que hi treballen.

Afegim una programació que és fruit de la feina i la reflexió de moltes educadores de llars d’infants que, en diferents cursos de formació, han repensat l’acollida a la llar. Hem considerat interessant publicar-la per si de cas pot ajudar els centres en la seva pròpia reflexió sobre aquest tema. 

La primera part inclou consideracions generals sobre perquè es important realitzar una acollida cuidada i amable cap els infants i les seves famílies i a continuació s’exposa la metodologia que l’ha de fer possible